La sobirania digital ha deixat de ser una simple aspiració per esdevenir un objectiu estratègic de primer ordre dins de les institucions europees. En els darrers temps, hem vist com Brussel·les posava traves a gegants tecnològics d'altres continents, especialment pel que fa al desplegament del 5G, per pors relacionades amb l'espionatge i la filtració de dades sensibles. Tot i això, hi ha una peça del puzle que sembla haver-se quedat en un racó una mica fosc i que ara diversos fabricants del sector volen treure a la llum d'una vegada per totes.
Diverses empreses capdavanteres del sector de xarxes han decidit unir forces sota el nom de SAFENet, una aliança que busca pressionar la Unió Europea perquè deixi d'ignorar els riscos dels encaminadors procedents de tercers països. Marques com FRITZ!, LANCOM, TDT i Devolo adverteixen que aquests aparells són la veritable porta d'entrada a la vida digital de milions de persones i que la manca de control regulatori en aquest àmbit és un forat de seguretat que no ens podem permetre el luxe de mantenir obert per més temps.
El router com a eix central de la seguretat a la xarxa
Sovint pensem que el més important és l‟antena que ens dóna cobertura al carrer, però les dades expliquen una història molt diferent. Resulta que el 93% de tot el trànsit d'internet a la UE passa per connexions fixes, és a dir, a través de encaminadors, mentre que les xarxes mòbils amb prou feines gestionen un 7% del volum total. Aquests dispositius són presents a gairebé cada llar i oficina, gestionant des dels nostres comptes bancaris fins a les nostres converses més privades, cosa que els converteix en un objectiu d'altíssim valor per a qualsevol tipus d'intrusió.
Des de la plataforma SAFENet assenyalen que, tot i que la Unió Europea ha estat molt estricta amb el maquinari del 5G vetant empreses sota sospita com Huawei , no ha passat el mateix amb els dispositius de xarxa fixa. Actualment, fabricants de fora de les nostres fronteres , principalment de la Xina, dominen gairebé el 40% d'aquest mercat al continent, creant una dependència tecnològica que preocupa, i molt, els experts en ciberseguretat locals.
Les tres demandes principals per a una Europa blindada
Per resoldre aquest problema, l'aliança ha posat sobre la taula una sèrie d'exigències molt concretes que volen que els legisladors adoptin com més aviat millor. L'objectiu és que els encaminadors rebin el mateix tracte que el sector mòbil quant a protecció i vigilància. Aquestes són les mesures que proposen:
- Transparència total: Obligar que se sàpiga amb exactitud on es fabrica tant el maquinari com el programari intern, incloent aquells encaminadors que les operadores ens instal·len amb la seva pròpia marca però que són de fabricació externa.
- Prioritat per a allò local: Que les administracions públiques i els sectors encarregats d'infraestructures crítiques donin preferència a l'ús de tecnologia europea per evitar vulnerabilitats externes.
- Eines d'avaluació: Crear un sistema similar al que ja s'usa al 5G per classificar els components de risc i poder limitar l'ús dels que no ofereixin garanties plenes de seguretat.
No és un moviment aïllat, ja que altres països han pres cartes a l'assumpte. Per exemple, als Estats Units ja s'han prohibit els encaminadors domèstics que vénen de fora de les seves fronteres, cosa que posa de manifest que la preocupació per qui controla els aparells que ens connecten al món és una tendència global i no un simple caprici de les marques europees.
Què opinem els espanyols sobre els nostres encaminadors?
Un estudi recent realitzat per YouGov dóna dades força curioses sobre la percepció que tenim a Espanya. Encara que ens agrada la tecnologia, som força desconfiats amb el que ve de certs llocs. Els dispositius russos són els que menys confiança ens donen, amb un rebuig del 57%, seguits de prop pels xinesos i els nord-americans. Per contra, un 60% dels enquestats afirma que se sent molt més tranquil si sap que el seu encaminador ha estat dissenyat i fabricat dins d'Europa.
El més vistós és que, malgrat aquest recel, caminem una mica perduts amb l'origen del que comprem. Gairebé la meitat dels espanyols no sap situar al mapa l'origen de les marques asiàtiques més potents, i fins i tot un 60% desconeix que firmes com FRITZ! són producte europeu. Aquesta manca d'informació és precisament el que SAFENet vol combatre, buscant que l'usuari final tingui totes les cartes sobre la taula abans de ficar un cavall de Troia al saló sense saber-ho.
El camí cap a una Europa tecnològicament independent sembla que no ha fet que començar i la pilota està ara a la teulada dels legisladors. Amb una indústria local que reclama igualtat de condicions i més vigilància sobre els components que arriben de potències estrangeres, la protecció de la infraestructura crítica s'ha convertit en una prioritat absoluta que marcarà el futur de la nostra privadesa. Només el temps dirà si aquestes peticions es tradueixen en lleis concretes que canviïn allò que tenim instal·lat a casa per garantir-nos un entorn digital molt més transparent i robust.