Apple obre l'iPhone a botigues d'aplicacions alternatives al Japó

Apple ha fet un gir notable a la seva estratègia al Japó i ha decidit obrir l'iPhone a botigues d'aplicacions alternatives i mètodes de pagament de tercers, en compliment d'una nova normativa sobre competència digital. Encara que el moviment es limita per ara al mercat japonès, a Europa i Espanya s'observa amb lupa perquè encaixa amb la mateixa tendència regulatòria que ja ha obligat la companyia a canviar el model d'App Store sota la Llei de Mercats Digitals (DMA).

La companyia insisteix que aquests canvis busquen trobar un equilibri entre major competència i protecció de la privadesa i la seguretat, però no és cap secret que arriben empesos per la llei i no per iniciativa pròpia. El cas japonès s'està convertint en un laboratori regulatori paral·lel a l'europeu, que apunta cap a un futur on l'iPhone serà menys tancat en determinats mercats i on els desenvolupadors tindran més marge per triar com distribuir i monetitzar les seves apps.

Una llei japonesa força l'obertura de l'ecosistema d'Apple

L'origen d'aquest canvi és a la Llei de Competència del Programari Mòbil del Japó (Mobile Software Competition Act, MSCA), que acaba d'entrar en vigor. Aquesta norma pretén evitar que un grapat de gegants tecnològics aconsegueixin el control total de les plataformes mòbils i puguin imposar les seves condicions a desenvolupadors i usuaris gairebé sense marge de negociació.

Inspirada en bona mesura a la regulació europea sobre mercats digitals, la MSCA prohibeix que empreses com Apple o Google bloquegin botigues d'aplicacions de tercers o sistemes de pagament alternatius dins dels seus propis ecosistemes. Com a conseqüència, Apple s'ha vist obligada a redissenyar parts clau de iOS, Safari i l'App Store al Japó, mentre que Alphabet també ha hagut de moure fitxa amb Google Play i els seus sistemes de cobrament.

El mateix fabricant de l'iPhone reconeix que el Japó se suma així a la Unió Europea com una de les poques regions on iOS admet mercats d'apps alternatius integrats al sistema. Per a observadors europeus, aquesta convergència reguladora reforça la idea que el model comunitari s'està exportant a altres economies avançades, amb implicacions directes per a desenvolupadors espanyols i europeus que operen alhora a diversos mercats.

Apple sosté que ha treballat colze a colze amb els reguladors nipons per dissenyar un marc que, sobre el paper, afavoreixi la competència sense renunciar a la seguretat ni a la privadesa. Tot i així, la companyia no amaga que l'obertura introdueix nous vectors de risc: malware, frau i estafes i contingut potencialment nociu, un debat que a la Unió Europea ja és sobre la taula des de l'entrada en vigor de la DMA.

La MSCA també obliga a introduir pantalles d'elecció i obligacions addicionals perquè els serveis propis de la plataforma no parteixin sempre amb avantatge. La idea és que la decisió de quina botiga, navegador o motor de cerca fer servir recaigui de debò en l'usuari, un plantejament molt alineat amb el que s'està veient a Brussel·les.

Botigues d'aplicacions alternatives a l'iPhone japonès

A la pràctica, els desenvolupadors amb presència al Japó podran crear i gestionar els seus propis mercats d'aplicacions dins de l'iOS. Aquestes botigues alternatives hauran d'estar autoritzades per Apple i complir una sèrie de requisits tècnics i de seguretat, però guanyen la capacitat de distribuir apps directament als usuaris d'iPhone al país sense passar per l'App Store tradicional.

Per contenir els riscos associats a aquesta nova via de distribució, Apple introdueix un sistema de Notarització obligatòria per a totes les apps de iOS, independentment que es descarreguin des de l'App Store o des de mercats de tercers. Aquest procés combina anàlisis automatitzades amb una revisió humana bàsica per comprovar que l'aplicació fa allò que promet i que no conté malware o altres amenaces de seguretat conegudes.

La companyia subratlla que aquesta notarització és menys exhaustiva que la revisió completa de l'App Store, on s'examinen també aspectes de contingut, privadesa i compliment de les normes internes. Tot i així, Apple la presenta com el filtre mínim imprescindible per permetre l'entrada de programari de canals alternatius sense convertir iOS en un entorn totalment desprotegit.

Juntament amb aquest sistema, l'empresa ha publicat nova documentació i una pàgina de suport específica per a desenvolupadors on detalla com operar des d'aquests mercats alternatius, quins requisits han de complir i quins APIs estan disponibles. Per a companyies europees i espanyoles que ja s'han adaptat a la DMA, aquesta alineació regulatòria facilita replicar estratègies entre la UE i el Japó sense haver de començar de zero a cada regió.

A més, Apple avisa que els usuaris veuran advertiments clars quan instal·lin apps des de botigues de tercers o quan utilitzin sistemes de pagament diferents dels d'Apple. L'objectiu és que sàpiguen en tot moment qui controla la botiga, com es processa el pagament i quin nivell de protecció poden esperar en cas de problemes.

Nous mètodes de pagament dins de les apps i canvis comercials

Un altre pilar de la reforma japonesa és la obertura del sistema de pagaments dins de les aplicacions. Fins ara, la norma general era que la majoria de compres de béns i serveis digitals a iOS es realitzessin amb el sistema de Compres In‑App d'Apple, subjecte a comissions que podien arribar al 30% en escenaris antics. La MSCA obliga a flexibilitzar aquest esquema.

Amb els nous canvis, les apps de iOS distribuïdes a través de l'App Store al Japó podran integrar mètodes de pagament alternatius o redirigir els usuaris a pàgines web externes per completar transaccions, sempre juntament amb lopció de pagar mitjançant el sistema dApple. D'aquesta manera queda clar quan l'usuari està usant la passarel·la de la companyia i quan està acudint a un processador de tercers.

Quan l'operació es fa mitjançant Compres In‑App, es mantenen les proteccions habituals de l'App Store: gestió unificada de subscripcions, historial de compres al compte d'Apple, eines per tramitar reemborsaments i mecanismes per denunciar fraus o càrrecs indeguts. Si el pagament es completa amb un sistema extern o en un lloc web enllaçat, l'empresa avisa que tindrà menys capacitat per ajudar l'usuari en cas d'estafes, errades o devolucions.

Lús de processadors alternatius implica que els clients poden haver de compartir les vostres dades de targeta o bancaris amb noves empreses, la qual cosa obre interrogants en matèria de privadesa i ciberseguretat. Aquest escenari ja s'està vivint al mercat europeu i, a la pràctica, el Japó adopta ara un model força semblant, adaptat a la seva legislació nacional.

Per acompanyar aquest gir, Apple ha publicat termes comercials actualitzats per a les apps de iOS al Japó. L'empresa assegura que aquestes condicions reflecteixen les diferents formes en què, segons la seva visió, aporta valor als desenvolupadors, tant si usen l'App Store i el sistema de pagaments com si opten per mercats i passarel·les de tercers.

Com queden les noves tarifes i comissions al Japó

Sota el nou marc, Apple insisteix que els desenvolupadors que venen béns i serveis digitals al Japó pagaran el mateix o menys que amb el model tradicional, segons com distribueixin les seves apps i quins sistemes de pagament apliquin. Les aplicacions que no comercialitzin contingut digital seguiran sense abonar comissions ni tarifes a la companyia.

A l'App Store japonesa, l'empresa estableix una comissió base del 10% per a la gran majoria de desenvolupadors, incloent-hi els integrats en programes especials com el de Petites Empreses, el de socis de vídeo, el de mini apps i les subscripcions que superin el primer any. Per a la resta de casos, la comissió estàndard puja al 21% sobre les vendes de béns i serveis digitals.

A aquesta comissió de botiga se'n pot sumar una tarifa addicional del 5% pel processament de pagaments quan s'utilitza el sistema de Compres In-App d'Apple. És a dir, els que optin per la passarel·la pròpia de la companyia assumiran aquest cost extra a canvi de les eines de facturació, gestió de subscripcions i protecció a l'usuari.

Quan la transacció es completa a llocs web enllaçats des de l'app distribuïda a l'App Store, Apple aplicarà una «comissió per serveis de la botiga» del 15% sobre la venda de béns i serveis digitals, reduïda al 10% per a desenvolupadors adherits a certs programes o per a subscripcions que ja no són noves.

Per a les aplicacions de iOS que es distribueixen fora de l'App Store, a través de mercats de tercers, l'empresa introdueix una «Comissió de Tecnologia Bàsica» del 5% sobre les vendes de béns i serveis digitals, incloent-hi les apps de pagament. Segons Apple, aquesta taxa compensa l'ús del sistema operatiu, els seus API, els kits de desenvolupament i altres serveis subjacents, fins i tot quan la descàrrega es fa des d'una botiga alternativa.

Seguretat infantil: noves amenaces i salvaguardes específiques

Un dels fronts més delicats de l'obertura d'iOS és el impacte en la seguretat en línia de nens i adolescents. Apple recorda que l'App Store es va concebre com un entorn relativament controlat, amb classificacions per edat, filtres de contingut i amplis controls parentals. La irrupció de botigues alternatives i nous sistemes de pagament complica aquest esquema.

La companyia adverteix que, amb aquestes noves vies de distribució, els menors poden quedar més exposats a apps amb contingut il·lícit o inadequat, així com a fraus i estafes dirigits específicament a ells. Com a referència, Apple esmenta el que ha passat a Europa, on l'arribada de mercats de tercers ha permès l'accés a tipus d'aplicacions que abans no estaven disponibles a iOS, incloses algunes de contingut pornogràfic.

Per reduir aquests riscos, l?empresa ha pactat amb les autoritats nipones una sèrie de mesures addicionals. Per exemple, les apps de la categoria Nens a l'App Store no podran incloure enllaços externs per completar compres, amb la idea d'evitar que els menors surtin a entorns menys controlats i puguin fer pagaments sense supervisió.

A més, per als usuaris menors de 18 anys, qualsevol aplicació que utilitzi processadors de pagament alternatius o derivi l'usuari a un web extern per tancar la transacció haurà d'integrar una «porta parental». Aquest mecanisme obliga que els adolescents involucrin els pares o tutors abans d'autoritzar una compra, afegint una capa extra de control en un context més obert.

La restricció és encara més estricta en el cas de menors de 13 anys: les apps dirigides específicament a aquest grup no podran enllaçar a llocs on es facin pagaments externs. Apple, a més, està treballant en una nova API perquè els desenvolupadors que emprin sistemes de pagament aliens a In‑App Purchase puguin oferir als pares eines per supervisar i aprovar compres fetes fora del sistema oficial.

Canvis a iOS 26.2: navegador, cercador i noves APIs

Els ajustaments motivats per la MSCA van més enllà de les botigues d'apps i els pagaments. Amb l'arribada de iOS 26.2 al Japó, Apple introdueix una pantalla de selecció de navegador i una experiència delecció de motor de cerca similars a les que ja shan vist en alguns països europeus per motius regulatoris.

Quan l'usuari configuri el seu iPhone —o després d'una gran actualització— podrà triar quin navegador vol fer servir per defecte i quin cercador prefereix, en lloc que Safari i els serveis d'Apple s'activin automàticament. Aquestes preferències es podran canviar més endavant des dels paràmetres del sistema, cosa que obre la porta perquè altres marques de navegació web i cerca guanyin visibilitat.

Per a desenvolupadors de navegadors, el canvi és especialment rellevant: les aplicacions d'aquest tipus podran utilitzar motors de renderització diferents de WebKit, sempre que respectin uns estàndards de seguretat i privadesa fixats per Apple. Fins ara, fins i tot els navegadors que es presentaven com a competència de Safari estaven obligats a recolzar-se a WebKit dins iOS.

La companyia introdueix també una nova API per a aplicacions conversacionals basades en veu, que permetrà als usuaris iniciar-les mitjançant el botó lateral de l'iPhone. Això obre la porta a assistents de tercers i eines de veu que podran competir de manera més directa amb els serveis nadius de la marca.

Addicionalment, Apple habilita un procés formal perquè els desenvolupadors sol·licitin interoperar amb tecnologies centrals d'iOS i del mateix iPhone, una cosa especialment interessant per a apps de missatgeria, comunicació o productivitat. Per a empreses espanyoles i europees amb presència internacional, tot aquest paquet de canvis facilita oferir experiències més homogènies entre la UE i el Japó, recolzant-se en un terreny regulatori que comença a convergir.

Google també s'adapta i el model europeu guanya pes

L'impacte de la MSCA no es limita a Apple. Alphabet, matriu de Google, ha anunciat ajustaments a Google Play i als seus sistemes de pagament per complir amb la mateixa normativa japonesa. Tot i que Android ja permetia instal·lar botigues d'aplicacions de tercers, la nova llei exigeix ​​introduir pantalles d'elecció, ampliar les opcions de pagament i oferir més llibertat a l'hora de fixar el motor de cerca per defecte.

Com en el cas de l'iPhone, els usuaris d'Android al Japó veuran pantalles per triar el vostre cercador i navegador predeterminats, a més de comparatives entre els mètodes de pagament de Google i les alternatives externes. La Comissió de Comerç Just japonesa persegueix així reduir el poder de negociació de les grans plataformes i obrir la porta a nous serveis i actors digitals.

Des d'una òptica europea, tot aquest moviment reforça la idea que les normes comunitàries s'estan convertint en referència internacional per gestionar el pes de les grans tecnològiques. La coincidència en punts clau -obertura a botigues alternatives, llibertat d'elecció de navegador i cercador, flexibilització de sistemes de pagament i salvaguardes per a menors- apunta cap a una certa harmonització global en matèria de competència digital.

Per a usuaris i empreses a Espanya, l'experiència japonesa serveix com termòmetre de cap on pot evolucionar el sector: si més països segueixen el camí de la UE i el Japó, les grans plataformes es veuran obligades a dissenyar ecosistemes més modulars i oberts, amb més opcions, però també amb la necessitat de reforçar la vigilància sobre la seguretat, la privadesa i la qualitat del programari.

El gir d'Apple al Japó, impulsat per la MSCA i en sintonia amb les regles europees, marca una nova etapa en què iOS s'obre a botigues de tercers, flexibilitza els pagaments, reconfigura les comissions i reforça les proteccions per als menors. El resultat és un escenari més competitiu i complex on tant usuaris com desenvolupadors —al Japó, Espanya i la resta d'Europa— s'hauran d'acostumar a un iPhone menys tancat, amb més decisions que prendre i amb un equilibri cada cop més delicat entre flexibilitat i seguretat.