La seguretat marítima ha saltat a la primera línia de l'actualitat després que la Guàrdia Costanera dels Estats Units confirmés que, el 21 d'agost passat, un equip especialitzat juntament amb agents de l'FBI va pujar a bord d'un vaixell mercant amb bandera estrangera al golf de Mèxic. El motiu no va ser cap altre que investigar un possible ciberatac atribuït a “actors estrangers” durant la travessia del navili, que havia creuat l'estret de Gibraltar setmanes abans. L'operació es va donar a conèixer després que diversos mitjans nord-americans revelessin l'existència de dues indagacions relacionades amb atacs informàtics contra petroliers i metaners després de passar per aquesta zona estratègica.
Segons ha explicat un portaveu de l'organisme a Europa Press, la intervenció es va realitzar "en estreta coordinació amb l'FBI i experts federals en ciberseguretat" i va consistir en una "operació conjunta d'abordatge i seguretat a alta mar" sobre un vaixell que es dirigia a un port nord-americà. L'objectiu era “garantir la integritat dels sistemes operatius i de tecnologia de la informació” davant d'indicis que la xarxa del vaixell havia estat compromesa. Tot i que no es van oferir detalls concrets sobre la naturalesa de l'atac, sí que es va destacar la col·laboració del capità, la tripulació i el personal corporatiu a terra per mitigar l'amenaça.
El 'VL Prosperity' i les seves 30 hores de silenci
Poc després de la confirmació oficial, diversos mitjans iranians van informar que el vaixell afectat era el 'VL Prosperity', un superpetrolier amb bandera liberiana d'uns 333 metres d'eslora i capacitat per transportar uns 2,3 milions de barrils de cru. La companyia HMM Ocean Service, propietària del navili, va reconèixer la cadena CBS que efectivament va ser el vaixell abordat per la Guàrdia Costera. Segons fonts citades per ABC, l'atac s'hauria produït quan el vaixell navegava per l'estret de Gibraltar, on va perdre les comunicacions durant més de 30 hores, tot i que aquest extrem no ha estat oficialment corroborat per les autoritats nord-americanes.
La cadena ABC també va assenyalar que un segon vaixell va experimentar un incident similar i va ser abordat el 24 d'agost per realitzar les corresponents indagacions. Aquesta informació coincideix amb el que va apuntar The Wall Street Journal, que va indicar que les autoritats nord-americanes investiguen possibles atacs contra dos petroliers i metaners que es dirigien als Estats Units, i que tots dos haurien patit intents de 'hackeig' a prop de les costes europees.
Sense danys operatius ni físics, però amb preocupació
La Guàrdia Costera va insistir que, després de la inspecció, no es van registrar afectacions operatives, inestabilitat al vaixell, perill físic per a la tripulació ni impactes mediambientals. A més, l'organisme manté una comunicació activa amb els operadors portuaris i amb els actors del sector marítim local per garantir que les operacions continuïn amb normalitat. En aquest sentit, es va demanar als socis del sector que “sol·licitin de manera proactiva” suport en ciberseguretat “sota condicions d'anonimat” per fer front a possibles amenaces.
L'episodi posa en relleu una vulnerabilitat inquietant en una ruta per la qual transiten més de 100.000 vaixells cada any. L'estret de Gibraltar connecta l'Atlàntic amb el Mediterrani i és una artèria essencial per als tràfics entre Europa, Àsia, Àfrica i l'Orient Mitjà. Un incident que obligués a restringir temporalment la navegació tindria conseqüències econòmiques i mediambientals immediates, més enllà del que és regional.
L'ombra de la ciberseguretat a l'energia
Tot i que Washington no ha atribuït públicament l'autoria d'aquests atacs, el context preocupa les agències dels Estats Units. Un informe de la Government Accountability Office (GAO) ja va identificar el 2025 la Xina, l'Iran, Rússia i Corea del Nord, a més d'organitzacions criminals transnacionals, entre les principals amenaces cibernètiques per al sistema marítim del país. Aquest diagnòstic general no suposa una atribució directa als incidents de Gibraltar, però evidencia que la seguretat energètica depèn cada cop més de línies de codi.
La infraestructura marítima nord-americana mou béns i serveis valorats en més de 5,4 bilions de dòlars anuals, segons la GAO, i la digitalització dels grans vaixells converteix els seus sistemes de navegació, propulsió i gestió de càrrega en possibles objectius. Tot i que els atacs investigats no han provocat una interrupció demostrable del subministrament ni un moviment concret dels preus del petroli o del gas, el veritable avís resideix en el que va passar: un coll d'ampolla digital en un estret marítim pot tenir conseqüències imprevisibles.
Per ara, la investigació continua oberta i la Guàrdia Costera ha destacat “l'àmplia col·laboració” del vaixell implicat, la bandera concreta del qual no ha estat revelada oficialment. Les autoritats nord-americanes tampoc no han confirmat la identitat del segon vaixell ni els detalls tècnics de la intrusió. Mentrestant, el sector marítim observa amb atenció com es desenvolupen els esdeveniments, conscient que la propera amenaça no arribarà necessàriament per l'horitzó, sinó mitjançant una pantalla connectada.