Tot i que la companyia no deixa de presentar nous models de llenguatge, l'esperat projecte de maquinari que desenvolupen OpenAI i Jony Ive s'hauria topat amb esculls que poden moure el calendari. Segons publicacions que citen fonts familiaritzades amb el pla, persisteixen incidències tècniques i dubtes de privadesa que empenyen a replantejar els temps del llançament.
La idea sobre la taula és un dispositiu de butxaca, sense pantalla i conscient de l'entorn, capaç de captar senyals d'àudio i visuals per interpretar el context amb models d'IA i respondre de manera natural. Tot i això, l'equip encara treballa a definir la veu, el to i el comportament de l'assistent, a més de com protegir les dades si l'aparell roman atent per defecte.
Què sabem del projecte i el seu objectiu

Al maig es va informar de la compra per part d'OpenAI de la startup de maquinari vinculada a Jony Ive per 6.500 milions de dòlars, amb el propòsit d'impulsar una nova generació d'equips amb IA. L'ambició és clara: portar la IA a un format quotidià i discret, més enllà del mòbil o l'ordinador tradicional.
D'acord amb fonts citades per mitjans com Financial Times i Engadget, el prototip aspira a ser de la mida del palmell i prescindir de pantalla, recolzant-se en micròfons i càmeres per interpretar el context. Un dels punts delicats és la seva manera de funcionament per defecte: escolta sempre activa. L'equip intenta que el dispositiu només intervingui quan aporti utilitat i que tall a temps les respostes per no resultar invasiu.
Els motius del possible retard

Un dels grans desafiaments és perfilar la personalitat de l'assistent: que soni proper i pràctic, sense resultar estrany ni excessivament humà. Ajustar aquesta frontera entre la naturalitat i la comoditat de l'usuari requereix proves contínues i un fi calibratge de respostes i torns de conversa.
La privadesa és el segon front. Un dispositiu atent a l'entorn ha de gestionar amb rigor dades i enregistraments en temps real. L'equip explora fórmules per reforçar la seguretat i el tractament local sempre que sigui possible, evitant fuites d'informació sense sacrificar funcionalitat ni rapidesa.
El tercer bloc de problemes arriba per la via del còmput: els models que sostenen aquestes funcions exigeixen potència de processament notable, cosa que dispara costos, condiciona l'autonomia i complica el maquinari. Entre la infraestructura al núvol i el processament al dispositiu, l'equilibri tècnic i financer no és senzill.
Calendari i fabricació: què s'estudia ara

La finestra de llançament que es manejava per 2026 ja no estaria garantida, segons fonts consultades per mitjans com ara TechCrunch i Financial Times. Internament s'ha descrit un producte sense pantalla, de butxaca i conscient de l'entorn, però l'estat dels treballs convida a avançar amb cautela per evitar ensopegades en la primera aposta de maquinari.
A l'apartat industrial, també s'ha esmentat un acord amb Luxshare com a soci de fabricació, extrem que apuntaria a una cadena de subministrament en fase de preparació. Amb tot, la decisió sobre característiques crítiques, com la manera descolta i el marc de privadesa, serà determinant abans de fixar una nova data en ferm.
El projecte que firmen OpenAI i Jony Ive manté altes expectatives, però la realitat tècnica i regulatòria exigeix temps: ajustar la personalitat de l'assistent, blindar la privadesa i encaixar els costos de còmput són passos imprescindibles que poden empènyer el llançament més enllà del previst.
