La xarxa social Facebook del grup META està envoltada d'una polèmica relacionada amb les mencions al sistema operatiu Linux. Algunes setmanes després dels anuncis per part de META de l'eliminació de filtres de censura de contingut , apareixen usuaris queixant-se. Sembla que les publicacions relacionades amb la família de sistemes operatius Linux no són compartides per l'algorisme.
Des de Facebook van indicar que era un error, però la desconfiança ja està sembrada. Els partidaris del programari lliure miren la xarxa social de META i esperen que l'algorisme comenci a compartir també aquelles publicacions on es parla de les bondats del programari lliure. Serà realment una situació de censura o hi va haver un error de programació que ja va ser solucionat?
La polèmica de Facebook i Linux
La pàgina web especialitzada en contingut sobre distribucions Linux DistroWatch va llançar la primera pedra en aquesta polèmica. Van pujar un post adjuntant captures de pantalla on s'indicava que Facebook bloqueja les publicacions sobre Linux indicant que poden ser “un risc per a la seguretat informàtica”. Els bloquejos haurien començat el 19 de gener passat després que els responsables de les polítiques internes de Facebook determinessin que Linux és un codi maliciós (malware). A partir d'allà, s'etiqueten els grups relacionats amb Linux i el seu contingut, com a amenaces a la ciberseguretat.
Això van denunciar des de la pàgina web que congrega milions d'usuaris relacionats amb el programari lliure arreu del món. I que utilitzen la xarxa social, així com altres plataformes, per promoure i augmentar la visibilitat del món Linux.
Els portaveus de la xarxa social, per la seva banda, es defensen dient que els posts en qüestió "poden facilitar l'intercanvi, la creació o l'allotjament de contingut maliciós". Una discussió que segurament es mantindrà per un temps al món de la tecnologia i que convida a repensar la importància del programari lliure i els filtres a les xarxes socials i com es programen.
Què es va eliminar a Facebook sobre Linux?
D'acord amb DistroWatch, es van eliminar totes o moltes de les publicacions que esmentaven DistroWatch i grups associats amb Linux. També es van esborrar discussions sobre distribucions de Linux i qualsevol menció a aquest programari lliure que té milions dusuaris a tot el món. A les xarxes socials hi ha una part important de la comunitat que considera aquests atacs directament a l'essència de Linux. És que es tracta d'una tecnologia oberta que fa front a les plataformes privades de les grans empreses tecnològiques. La ironia darrere d'aquesta censura que denuncia DistroWatch és que Facebook en si, utilitza molt de codi de Linux a la seva infraestructura web.
L'atac com a efecte secundari
Una postura molt estesa sobre aquesta censura de Facebook a Linux és que es tracta del resultat de les plataformes centralitzades. Les opinions que s'aboquen i s'estenen des de Facebook, X, Instagram i similars, poden generar que una part de la comunitat centri la seva atenció únicament en possibles aspectes negatius. Però no a les múltiples bondats de Linux. Dede DistroWatch indiquen que la centralització d'opinions en aquestes plataformes és un dels grans reptes a la diversitat i llibertat d'expressió.
Com si el que estigués buscant Facebook és censurar i eliminar la presència de Linux perquè menys usuaris coneguin les seves bondats. A més, no només la comunitat de DistroWatch va ser afectada. Altres grups que comparteixen i creen contingut sobre Linux a la xarxa social Facebook van veure les seves publicacions censurades o bloquejades a partir d'aquesta modificació als reglaments d'ús i contingut de la plataforma de Meta.
“Va ser només un error” diuen des de Facebook
Des de Facebook van decidir no respondre les preguntes sobre aquesta situació. En canvi, en un comentari a PCMag el 28 de gener van indicar que hi va haver un error i que les mesures que el van ocasionar ja van ser aixecades. “Les converses sobre Linux estan permeses als nostres serveis” va ser la declaració final, tirant per terra qualsevol discussió respecte de possibles censures.
Si bé és entenedora que hagi estat un error, no va ajudar a resoldre la confusió general sobre el que buscava bloquejar Meta respecte de Linux. Hi ha molts aficionats i entusiastes del codi obert i el programari lliure que segueixen presents a la xarxa social simplement per seguir evangelitzant sobre les distribucions de Linux. Però qualsevol atac i censura és un motiu per portar la polèmica a la lluita entre el programari de codi obert i les plataformes big tech.
La lluita contra TikTok, un altre exemple de censura
L'ofensa que ha sentit gran part de la comunitat de Linux també es pot relacionar amb un altre gran conflicte tecnològic. És el que estan tirant endavant les xarxes socials dels Estats Units comptar el gegant xinès de TikTok. La ironia de tota aquesta polèmica també està relacionada amb els anuncis recents d'eliminació de filtres per fomentar la llibertat d'expressió.
Mentre que en el discursiu Facebook sembla indicar que permetrà parlar sense embuts de múltiples temàtiques. Reduint els controls i fomentant la participació de la comunitat, es prenen mesures que restringeixen la llibertat dexpressió. Bloquejant mencions a Linux i les seves diferents versions.
De moment, no hi ha hagut més novetats. Els principals referents de la comunitat Linux i del codi obert miren amb recel la xarxa social i les condicions d'ús. Facebook indica que l'error que generava bloquejos de contingut ja va ser solucionat.
Segurament hi ha novetats en aquesta lluita que sembla no tenir fi entre els defensors del codi obert i el programari lliure, i els representants de grans empreses tecnològiques . Facebook, Instagram i X, per citar les tres més importants, són xarxes socials que s?han caracteritzat per la seva massivitat. Si als vostres filtres de contingut apareixen biaixos puntuals, és possible que la comunitat d'usuaris no pugui visualitzar continguts que els podrien ajudar a veure altres opcions d'ús. Però el conflicte tecnològic no s'esgota allà, i caldrà veure si altres alternatives de xarxes socials més obertes li poden fer front a un model que ja sembla instal·lat i ferm.