La Comissió Europea revelarà aquest dijous 17 de setembre la seva esperada proposta legislativa per blindar la seguretat dels menors a l'entorn digital. L'EU Kids Act, que serà presentada per Ursula von der Leyen i la comissària de Tecnologia, Henna Virkkunen, arriba un dia després del discurs sobre l'estat de la Unió i aspira a convertir-se en el paraigua comú per als 27 països. L?objectiu és clar: posar fre a l?accés prematur a xarxes socials, videojocs i chatbots d?intel·ligència artificial, però també atacar el disseny addictiu que manté els joves enganxats a la pantalla.
El text, avançat per diversos mitjans europeus, estableix un sistema d‟accés per trams d‟edat. La decisió més cridanera és que els menors de 15 anys no podran crear comptes autònoms a plataformes com TikTok, Instagram o YouTube sense el permís dels seus pares. Tot i això, no es tracta d'una prohibició total: els més petits podran utilitzar serveis adaptats sota supervisió adulta. La proposta es fonamenta sobre el principi de “seguretat per disseny”, una filosofia que obliga les tecnològiques a integrar proteccions des del desenvolupament del producte, en lloc de limitar-se a moderar contingut a posteriori.
Franges d'edat i verificació obligatòria
L'esborrany filtrat per Euractiv i confirmat per Euronews detalla una escala progressiva. Per als infants de 0 a 3 anys, l'accés a les xarxes socials i els serveis considerats d'alt risc queda totalment vetat. Dels 3 als 13 anys, els nens només podran entrar en espais dissenyats específicament per a la seva edat, sempre sota la supervisió d'un adult i amb comptes plenament controlats pels tutors. Entre els 13 i els 15, es permeten els anomenats «comptes introductoris», que limiten el nombre de contactes, el temps de pantalla diari i exigeixen una aplicació de control parental. A partir dels 15, els adolescents ja poden crear els seus comptes, però les plataformes han de garantir un entorn segur i sense mecanismes manipulatius.
Perquè aquestes restriccions siguin efectives, les empreses com Meta o Google hauran de comprovar l'edat de cada usuari quan obriu un compte nou. La proposta preveu una aplicació oficial de verificació a nivell europeu o altres solucions nacionals que únicament indiquin si la persona supera el llindar requerit. En el cas dels comptes ja existents, s'aplicarà una verificació proporcionada, per exemple segons l'antiguitat de la subscripció. Aquest punt ha generat un debat intens perquè xoca amb la privadesa: com més dades es recopilin per determinar l'edat, més gran és l'exposició dels usuaris.
Fora el disseny addictiu: scroll infinit i notificacions artificials
Una de les novetats més rellevants és que la llei no se centra només en el contingut que veuen els menors, sinó també en les funcions que fomenten un ús excessiu. El text prohibeix expressament els patrons de disseny addictius com l'scroll infinit, les notificacions artificials i certs mecanismes de recompensa que inciten a tornar una vegada i una altra. També obliga que els sistemes de recomanació algorítmica evitin els famosos «efectes cau», aquelles rutes que arrosseguen els usuaris cap a continguts cada cop més extrems. Els comptes dels menors han de ser privats per defecte i el contacte amb desconeguts queda restringit per defecte.
L'enfocament de “safe by design” es completa amb l'exigència que els serveis que ja estan sotmesos al règim més estricte de la Llei de serveis digitals (DSA) sol·licitin autorització prèvia a la Comissió abans de llançar qualsevol nova funció que pugui afectar els més joves. La inversió de la càrrega de la prova és total: les plataformes hauran de demostrar que les seves innovacions són segures abans de posar-les en marxa, i no després. A més, s'imposa una taxa de supervisió a les companyies per finançar els controls i les multes per incompliment poden assolir el 6% de la facturació mundial anual.
Més enllà de les xarxes: videojocs i companys de IA
L'abast de la norma és ambiciós. No només afecta les plataformes de xarxes socials i vídeo, sinó també els videojocs en línia i els anomenats «companys virtuals» basats en intel·ligència artificial. Aquests assistents, que poden oferir consells de salut mental o desenvolupament personal als menors, entren al mateix règim de control. Per als jocs, s'exigirà una recomanació d'edat obligatòria a cada títol, amb una verificació d'edat i un control parental estricta a la botiga d'aplicacions abans de poder descarregar-lo. Els serveis educatius i els oferts per administracions públiques en queden exclosos, així com les eines de IA destinades a entorns laborals o industrials.
Aquesta ampliació respon a la pressió de països com Espanya i els Països Baixos, que la setmana passada van reclamar estendre el perímetre més enllà de les xarxes socials. De fet, l'esborrany també esmenta la necessitat d'involucrar els pares, oferint-los eines de control parental adaptades a cada franja d'edat. Brussel·les vol harmonitzar les diferents legislacions nacionals que ja han sorgit, com la prohibició francesa per a menors de 15, el llindar espanyol de 16 o la recent llei australiana que prohibeix l'accés a menors de 16. La fragmentació regulatòria actual perjudica les empreses, que han d'adaptar els seus productes a cada país, i també crea llacunes.
El repte tècnic difícil de la verificació i l'experiència australiana
El gran cavall de batalla és com comprovar ledat dels usuaris sense vulnerar el Reglament General de Protecció de Dades. La Comissió ha presentat una aplicació de verificació basada en proves de coneixement zero, que pretén ser anònima, però els experts ja han demostrat que es poden vulnerar en qüestió de minuts. A més, el cas d'Austràlia, on la prohibició per a menors de 16 va entrar en vigor el desembre del 2025, ha evidenciat que el compliment és complicat: més del 80% dels joves van continuar fent servir les xarxes socials durant els primers mesos gràcies a mètodes senzills per eludir els controls. L'exemple australià posa en relleu les dificultats tècniques i pràctiques que Brussel·les també haurà d'afrontar.
El text de l'EU Kids Act no és cap llei definitiva. Després de la seva presentació, s'haurà de negociar al Parlament Europeu i al Consell de la UE, un procés que es pot allargar entre un i dos anys. Diversos països nòrdics prefereixen que la decisió final quedi en mans de les famílies, mentre que França i Espanya advoquen per límits més estrictes. Tot i així, la proposta suposa un canvi de paradigma: en lloc de regular únicament el contingut, la UE se centra en el disseny dels serveis perquè siguin segurs per defecte. Això implica que les empreses tecnològiques hauran de reavaluar les arquitectures d'onboarding, les mecàniques de retenció i els algorismes des de ja, si no volen veure's sorpreses quan la normativa entri en vigor.
En definitiva, l'EU Kids Act representa un intent pioner de protegir els menors al món digital combinant límits d'edat, verificació obligatòria i prohibició de tècniques addictives. Tot i que encara queda un llarg recorregut legislatiu, el missatge que llança Brussel·les és clar: les plataformes han d'assumir la responsabilitat i garantir que els seus productes no exploten la vulnerabilitat dels més joves. La pressió dels estats membres i l'evidència que altres iniciatives nacionals no són suficients han impulsat aquesta resposta conjunta, que podria marcar un abans i un després en la regulació d'Internet a Europa.