Millor programa o programari per programar

Actualment és inevitable conviure amb la tecnologia, és part de la quotidianitat de la humanitat tota, present a l'entorn laboral, a la llar, col·legis, universitats, és a dir, ocupa tots els àmbits de la vida diària. Només cal fer una ullada al voltant, inclusivament a la televisió, el cotxe, al mòbil amb les seves múltiples aplicacions per a tot tipus de gestions i entreteniment, en xarxes socials com Facebook o Google. Però com es porta a terme aquest procés?, tranquil(a) avui sabràs això i més, fins i tot et direm quin és el millor programa per programar, i sàpigues l'origen de totes aquestes utilitàries eines, els seus avantatges, desavantatges, entre d'altres dades interessants.

El millor programari o programa per programar

La implementació de la tecnologia aplicada i utilitària que és present en bona part de les activitats que es realitzen a la vida diària, no només és responsabilitat dels desenvolupadors o programadors. Doncs hi ha un component imprescindible, que si no hi ha cap d'aplicacions, programes, dispositius, ordinadors i altres equips no existissin. Quin ingredient és aquest?, doncs res més i menys que el programari de programació o programa per programar.

Justament aquest serà el tema que es desenvoluparà al present post, on estarem parlant d'aquestes eines per conèixer de prop els programaris de programació. Com que són el canal a través dels quals es dissenyen els programes informàtics més nous usant un determinat llenguatge tècnic i específic per a aquest fi. De fet parlarem d'un àmpliament usat en aquest camp, com és el programa per programar a java, sens dubte un referent.

De tal manera, si ets de les persones que només es limiten a fer servir la tecnologia i desitges documentar-se en aquest tema informàtic, és temps de conèixer-lo, i comprovar perquè sense el programari de programació, l'univers tecnològic com es percep actualment no seria el mateix, o fins i tot, no existiria. Igualment, com a part d'aquest conjunt d'eines es consideren els mòduls següents en qualsevol programa per programar:

Editors de text.
Editors de codi font.
Entorns de desenvolupament integrat o interactiu (IDE).

Aquestes aplicacions proveeixen l'àrea de treball que permet al programador col·locar els codis. Aquesta tasca es pot dur a terme des d'un senzill editor de text, o bé, en un ambient especialitzat amb pareo de claus, eines d'autocompletat preinstal·lades i ressalt de sintaxi.

Per als més avançats estan disponibles els IDE que se sumen a aquesta comesa conjuntament amb el dels depuradors. Una mostra d'aquest tipus de programari, són Adobe Dreamweaver, Eclipse, jEdit, Notepad++, Lazarus o ci/Vim, per anomenar-ne alguns dels més populars.

Per part seva, els compiladors obeeix a aplicacions per traduir que transiten per un llenguatge de programació a un altre. En general aquests funcionen amb el codi font per canviar com un codi de màquina o bytecode. Aquests en general estan immersos en una suite de programació. Aquest és el cas dels programes amb compiladors del tipus:

PowerBASIC, GCC (g++).
Mono.
IBM COBOL.
Intel Fortran Compiler.
Javac OpenJDK.
Delfos.
Turbo Pascal.
I moltíssims altres.

Quant als intèrprets informàtics, són responsables justament d'intèrpret, analitzar i executar el programa per programar de manera gradual segons es requereixi, de manera que estimen indicació per indicació el funcionament correcte. Treballen de manera similar als compiladors en el servei traductiu, encara que el seu funcionament és menys ràpid. Segons l'aplicació concreta de què es tracti, són preferibles per la seva versatilitat enorme. Com a exemples d'interpretadors destaquen:

QBasic.
ActivePerl Interpreter.
Esquerra.
Desitjar.
Entre d'altres.

Sobre els enllaçadors, se'ls anomena enllaçador un programa especialitzat per programar que gestiona els objectes i biblioteques necessàries, connectant-los arribat el moment i netejant aquells recursos que no es fan servir. El seu propòsit és generar un fitxer executable, una mostra d'aquests enllaçadors, és GNU ld.

Finalment, hi ha els depuradors o debuggers, una part del programa per programar que aporta un element capaç de captar possibles errors al codi font per tal de poder ubicar-los més fàcilment pel programador, analitzats i eliminats després de la seva detecció. Dins l'ampli conjunt de debuggers disponibles, es poden anomenar:

GNU Debugger.
IDA Pro.
Emacs.
Allinea's DDT.
CodeLite.
Altres.

D'aquesta manera, que s'il·lustra amb claredat la selecció d'un programari o programa per programar no obeeix a tema d'atzar, succint ni fàcil. Per això en els següents punts, estarem analitzant alguns suggeriments i explicacions sobre aquest tema, el propòsit del qual és alleugerir la càrrega dels programadors que volen incursionar en aquesta àrea, i que encara estan indecisos.

Breu ressenya del programari de programació

El programari o programa per programar, té les seves arrels pels anys 50, època quan van néixer els primers ordinadors que es feien servir aquest tipus de programes per acoblament. Més endavant, per la dècada dels moguts anys70's, van sorgir eines com Unix, aconseguint molta fama com grep awk i make, això degut a la seva gran utilitat i flexibilitat.

Inicialment, aquestes eines que eren part del programari de programació eren considerablement lleugeres i senzilles. Moltes d'aquestes es conserven fins i tot actualment a causa de la seva eficiència i utilitat, aconseguint integrar-se de molt bona manera a altres entorns amb més poder, mentre que d'altres han servit de baula per crear nous instruments més sofisticats i que demana la realitat actual.

Què és un programari de programació?

Vist això, s'entén aleshores que un programa per programar fa referència al conjunt d'elements i eines necessàries perquè els programadors puguin dissenyar i desenvolupar continguts informàtics amb una forma de llenguatge específic de programació. De manera que un programa per programar, haurà de disposar dels components següents per al seu funcionament harmònic:

Editors de text.
Compiladors.
Intèrprets.
Enllaçadors.
Depuradors.
IDE (entorns de desenvolupament integrats).

Una dada curiosa sobre els IDE, és que aquests són part dels elements anteriors de la llista, i són aquestes les que permeten als programadors rebutjar moltes ordres innecessàries, a fi de facilitar el procés de programació, alhora que disposa d'una avançada interfície gràfica dusuari, la qual cosa li aporta més senzillesa a lacte de programar.

Què és un llenguatge de programació?

Un altre element amb què s'ha de familiaritzar el programador, és amb l'idioma de programació, aquest és un formal on es dota a una persona l'habilitat per proveir un conjunt d'indicacions en forma de procés (algorisme). I té lloc com a factor que aporta mecanismes per controlar el funcionament físic o lògic d'un ordinador. Actualment es compta amb 3 maneres principals a saber:

Llenguatge d´alt nivell.
Llenguatge de mig nivell.
Llenguatge de baix nivell.

On el més baix, és el llenguatge més similar al de màquina d'un ordinador, fins a aquells llenguatges que s'assemblen més encara a l'usat per les persones, es tracta en aquest cas d'alt nivell.

Aprenent a programar?

Al vast univers i desconegut un univers de la programació, hi ha una nodrida quantitat de programari per programar, permetent que aquesta tasca resulti més amena i comprensible per al llenguatge humà. De tal manera, que en triar submergir-se en aquest món abstracte, la primera interrogant que ve a la ment és, Quin és el programa per programar més recomanable?, o més aviat, Quin llenguatge s'ha de dominar per començar? Que tan difícil és?

Aquestes són les preguntes que sovint es plantegen els que s'inicien en la programació, cosa que realment no és tan complicada com sona, però que sens dubte coadjuvaran a endinsar-se de millor manera en aquest sector de la informàtica. Un element que pot ajudar és el programa per programar com un mitjà interessant i que facilita el procés.

Un cop dit això, és temps d'abordar altres aspectes en aquest post sobre el programa per programar, i que es relacionen amb alguns conceptes associats a aquest mitjà. Doncs en començar a programar, existeix una regla important i que aplica per a tot tipus de projecte plantejat a la vida, no és res més que la pràctica, practicar sempre és sinònim d'avenç, i forma el mestre.

Què cal considerar a l'hora d'escollir un programa per programar?

Arribat el moment d'escollir el programari o programa per programar, el primer plantejament que cal fer el tipus de llenguatge de programació que s'adoptarà. Això per raó que cada llenguatge té immersa alguns avantatges i desavantatges que són més o menys rellevants segons l'ús o la destinació del programa. Actualment, hi ha 5 llenguatges de programació de més ús i popularitat que convé saber:

Java
C Programming.
Python.
C++.
VisualBasic.

Programa per programar Javals

L'escandalosa xifra que ja supera els 3 mil milions d'equips electrònics al món, funcionen gràcies a Java, per la qual cosa resulta estrany que aquest llenguatge de programació sigui el més popular. Va fer la seva inaugural aparició el 1995, i actualment el seu amo és Oracle Corporation.

I aquest obeeix al tipus de llenguatge imperatiu dirigit a objectes amb un sistema potent i estàtic. Adopta diverses idees de Pascal, C++ i Objective-C; pioner a aportar flexibilitat, applets i desenvolupament guiat en proves a la programació.

Avantatges

El vostre programa per programar s'orienta a objectes (OOB); és a dir, codis utilitaris, organitzat, blindat contra errors, senzill de mantenir i actualitzat.
Posseeix un llenguatge d'alt nivell, amb sintaxi simple de fàcil ús i aprendre.
És estàndard en les seves aplicacions informàtiques en ambients corporatius, per això compta amb una considerable comunitat d'especialistes i textos extensius.
No té cap puntera ni presència de regles d'accés definides a través de Security Manager, per minorar els riscos de seguretat.
S'acull a la política Write Once Run Anywhere o WORA, en vista de la qual cosa és compatible amb l'ús de codi en aplicacions multiplataforma.
El seu llenguatge distribuït facilita la tasca en equip seguint el protocol de distribució Remote Method Invocation (RMI) i suport per a mètodes Corba i Socket Programming.
Ofereix una gestió automàtica de memòria (AMM), així com un sistema de recol·lecció de deixalles.
Està dotat per programar i computació multihil.
Posseeix un llenguatge estable, mantingut i actualitzat regularment.

Desavantatges

A partir de l'any 2019 requereix llicència comercial per a desenvolupaments amb propòsits generals.
Presenta inconvenients de rendiment associats a la virtualització, recol·lector de deixalles, configuració de memòria cau i interbloqueig dels fils.
Posseeix escasses solucions per crear interfícies gràfiques per a usuari (GUI).
Reporta un llenguatge massa conversacional, dificultant la lectura i l'anàlisi del codi.

En termes generals, Java s'usa freqüentment en el desenvolupament d'aplicacions per al sistema operatiu Android i altres solucions de programari orientat a usuaris, programes per al sector financer i mercantil, codis per a punts de venda i solucions de macrodades, per citar-ne algunes utilitats.

Programació C

Referir-se a C, és abordar un dels llenguatges per programar amb més temps de permanència al mercat. Es va desenvolupar inicialment per la ment creadora de Dennis Ritchie i els Laboratoris Bell, pels anys 1969 i 1972, per passar a les mans de Nokia Corporation. Ofereix un llenguatge procedural imperatiu, estructurat sota el sistema del tipus feble i estàtic, un hereu dels atributs directes de B, ALGOL, llenguatge assemblador, PL/I i Fortran, cosa que denota la seva antiguitat.

Avantatges

Suposa una unitat constructora d'altres llenguatges de programació més actuals, el seu aprenentatge en facilita la comprensió.
Conté diversos operadors i tipus de dades nadius que optimitzen el seu poder i eficiència.
Té bona portabilitat del llenguatge, el seu codi es pot fer servir en diversos maquinari amb pocs canvis.
Compte amb una llibreria de funcions C, extensibles a les aplicacions usuals del propi llenguatge.
Obeïx a un llenguatge de mig nivell, compatible amb programació d'alt i baix nivell.
És dús intel ligent dalgorismes i tipus de dades, la qual cosa aporta als programes escrits en C molta potència i velocitat de computació.
Ofereix la possibilitat d'assignar memòria dinàmica durant l'execució del codi.
Està especialment indicat per programar sistemes.

Desavantatges

No ofereix suport per a abstracció, ocultació de dades, encapsulació, polimorfismes o herència. Així mateix, li manquen constructors i deconstructors.
Ofereix una depuració holística; en culminar lexecució del programa, tots els errors es mostren en pantalla al mateix temps.
Impossibilitat de definir espais de noms.
No hi ha assistent de maneig d'excepcions.
Té baix grau d'abstracció per facilitar les vulneracions de seguretat en fer servir aquest llenguatge de programació.

El C Programming se sol emprar per al desenvolupament de sistemes operatius, aplicacions descriptori, eines científiques i industrials, simuladors, animació 3D i altres usos avançats.

Pitó

Per la seva banda, el programa per programar és Python, i que ha aconseguit en aquesta dècada especial importància i protagonisme al món de la informàtica. Obeïx a un llenguatge per programar multiparadigma fortament tipat i dinàmic. El seu llenguatge és invenció de Guido van Rossum, que va emergir al mercat inicialment el 1991, malgrat el seu desenvolupament anys abans.

Aquest programa va prendre prestats alguns trets d'una plètora de llenguatges anteriors, on figuren Haskell, Lisp, Perl i Java. Avui pertany a Python Software Foundation, una organització sense ànim de lucre que distribueix la seva llicència de codi obert.

Avantatges

És molt versàtil i senzill, cosa que n'afavoreix l'ús i l'aprenentatge, així com la rapidesa en el desenvolupament.
Compte amb una comunitat de programadors enfocats en el llenguatge i llicència de codi obert, i que acull complagut a aquells interessats en el mateix.
Posseeix una nodrida col·lecció de llibreries apostades tant per la fundació que dóna suport al programari o programa per programar, així com a la comunitat.
És excel·lent per prototipat i scripting ràpid.
És fàcilment extensible fent servir codi de C Programming, C++ o Java, conté multiplicitat d'àrees de treball per permetre una programació en extrem flexible.

Té un prometedor futur en aplicacions IoT, per la seva combinació amb Raspberry Pi.

Desavantatges

Té inconvenients amb la velocitat, això per raó dels seus limitants relacionats amb el llenguatge interpretat.
Posseeix computació multifil per a res optimitzada, a causa del mútex Global Interpreter Lock (GIL), la qual cosa impedeix l'obertura simultània de diversos fils.
És inadequat per programar en ambients mòbils; ni per a iOS o Android, que no comparteixen formalment el vostre idioma. Així com tampoc no brilla en aplicacions d'exploració de mitjans.
Reporta múltiples limitants al moment d'accedir a bases de dades i altres aplicacions que utilitzen extensius de memòria. És molt modest comparativament amb tecnologies ODBC (Open DataBase Connectivity) i JDBC (Java DataBase Connectivity).
Iniciar-se amb aquest llenguatge pot comportar serioses dificultats en el moment de conèixer els subsegüents programes per programar, a causa de la seva inusitada simpleza.

Se sol usar sobretot al sector de la robòtica, scripting, intel·ligència artificial, aprenentatge de màquina, disseny assistit per ordinador, desenvolupament multimèdia (excepte per a entorns interactius 3D) i altres aplicacions corporatives.

Programa per programar C + +

C++ obeeix a una extensió del llenguatge C Programming esmentat en línies anteriors; i es va desenvolupar per l'any 1979 com a llenguatge de programació multiparadigma amb sistema tipus fort, estàtic i nominatiu. Va suggerir a la palestra pública el 1983 amb el treball de Bjarne Stroustrup, avui dia també pertany a Nokia Corporation.

Avantatges

Compta amb un extens suport, això a causa de la seva creixent popularitat, fet que es tradueix en el fet que ofereix una alta disponibilitat de llibreries, compiladors i registres a l'abast de l'usuari.
Posseeix un llenguatge pre interpretat; la qual cosa li confereix rapidesa i potència de computació en executar el codi font.
És de fàcil aprenentatge, especialment si es dominen altres llenguatges de programació com ara Java, C Programming o C#, que reporten sintaxi molt similars.
Té una quantitat reduïda de restriccions en comptar amb una llibreria estàndard de mida petita.

Desavantatges

És procliu a tenir comportaments anòmals i inesperats; el que ho fa poc segur i fiable com el millor programa per programar.
Té una baixa gestió a la seva memòria, això per raó de la seva implementació OOB molt bàsica.
Depèn críticament de les seves funcions, cosa que addicionalment, no són classes de primer nivell; sense possibilitat de definir operadors personalitzats.
Generalment, obliga l'usuari a definir múltiples tipus de dades bàsiques, la seva sintaxi és complicada i estricta.
Té baixa compatibilitat per l'ús d'especificacions no estàndard d'alt nivell (GUI, xarxes, processament paral·lel, etc.).

Es coneix que C++ és àmpliament emprada en tota mena d'aplicació, cosa que ha fet gairebé omnipresent. Excepcionalment, el C++ no és compatible amb sistemes extensos com a apps executables des d'exploradors, back-ends, en servidors i webs, així com en ambients corporatius amb extensa lògica, desenvolupament per a iOS, .NET, i Windows, sota règim exclusius.

Visual Basic.NET

Per part seva, Visual Basic.NET obeeix a un llenguatge de programació dirigit a objectes moderns, multiparadigma i amb sistemes tipus estàtic, dinàmic, potent, segur i nominal. Es percep com l'evolució de Visual Basic, un llenguatge amb què no és retro compatible. El seu programari va ser ideat i propietat de Microsoft, i ja compta amb gairebé dues dècades al mercat amb molt bons resultats.

Avantatges

Té una enorme resistència a la inestabilitat que comporta la gestió de capdavanters, ja que efectua aquesta tasca indirectament.
És compatible amb les utilitats del Visual Basic clàssic, disponibilitat en ambients de noms i enllaços antics si es treu la configuració Option Strict.
Posseeix una execució per codis gestionats, degut al CLR (Common Language Runtime) derivat d'aplicacions protegides, estables i robustes.
Té facilitat per establir interoperabilitat COM, en virtut de la seva acceptació de paràmetres opcionals.
Fes servir XML per intercanviar dades de la Digital Network Architecture (DNA).
Posseeix un recol·lector de deixalles altament eficient, es gestiona pel CLR.

Desavantatges

Té drets estrets de propietat, cosa que redueix les seves possibilitats de VB.NET fora de SO Windows, a més d'encarir el desenvolupament amb costoses llicències.
És millorable per gestionar certs tipus de dades, com ara les matrius, que no es poden iniciar en declarar-les.
Obliga l'usuari, a fer servir l'espai de treball.NET Framework.

Sol referir-se a Visual Basic.NET, com a VB.NET, especialment vinculat a Windows; cosa que evident que en visualitzar certs productes possibles a desenvolupar amb aquest llenguatge de programació: apps per a consoles de Windows; estàndard per a Windows; serveis, controladors i gestors de llibreries per a Windows; aplicacions ASP.NET; serveis, controls i gestors de llibreries en entorns web; classes .NET; i automatismes COM.

En saber amb claredat quin és el llenguatge a utilitzar en el programa per programar que es pretén emprar, és temps aleshores de triar el programari amb el qual es desenvoluparà. L'elecció lògica obeeix a un IDE per integrar bona part de les seves funcionalitats i que calen perquè les línies de codi es puguin executar.

Els millors IDE segons el llenguatge de programació emprat

Dins dels principals errors arribat el moment d'adoptar algunes de les eines ja referides per al programa per programar, usualment es procura una resposta tècnica, específica, fitada i perfectament mesurable. Això pot ser un error; doncs, en el món de la programació, com altres sectors, el que és recomanable és no precipitar-se sense abans considerar altres matisos, com pot ser, saber el tipus de programari, programa o aplicació desitjat.

Tot i que no és igual, desenvolupar una senzilla aplicació de càlcul, que un videojoc amb gràfics en 3 dimensions. Això indica que per a cada un hi haurà un llenguatge ideal preparat. Per tant, una aproximació al tema és plantejar-se la interrogant sobre Quin llenguatge de programació té més futur?, i no només preguntar-se sobre un hipotètic número u.

Repassant llavors es pot afegir, que el primer és tractar de donar una resposta específica a una pregunta global, de manera que en les línies següents es plantegen alguns llenguatges de programació com els millors, en vista de la seva antiguitat, versatilitat, registres i comunitat . Sent oportú analitzar els IDE més indicats per a cadascun dels llenguatges ja referits, alhora d'aportar opcions per a aplicacions on sigui més convenient fer servir una altra suite de programes.

Programari NetBeans Integrated Development Environment per a Java

Per la seva banda, Netbeans IDE fa referència al programari favorit per la majoria quan cal programar en Java; a aquesta el segueix de prop Eclipse. A més, obeeix a l'editor de codi més complet i versàtil del mercat, i dins de les característiques que el fan tan popular són:

El seu disseny orientat a lusuari, el que fa més senzill la seva familiarització.
Té una organització ràpida, fàcil i eficient dels projectes.
Teien un funcionament ràpid.
Aporta eina d'autocompleta implementada amb excel·lència.
Té una integració amb Git (programari de control de versions).
Posseeix un programa de codi obert actualitzat freqüentment.
És compatible amb altres llenguatges de programació, com (HTML5, C Programming, C++, PHP, etc.).

Així mateix, NetBeans ofereix un IDE robust per a tot tipus d'aplicació. I malgrat que hi ha alguns moments on fer servir un altre ambient que pot beneficiar el treball, a continuació s'indiquen algunes opcions alternatives que poden ser d'utilitat segons el seu ús:

Eclipsi: és ideal per a programes multiplataforma, apps per a mòbils, desenvolupaments webs i creació de GUI.
Intellij IDEA Community Edition: està indicat també per a apps Android, així com utilitzar codi de Groovy o Scala. És un IDE lleuger poc rigorós amb el maquinari disponible.
jGRASP: també és lleuger i poderós per dur a terme desenvolupaments de visualitzacions automàtiques.
BlueJ: és senzill, cosa que el converteix en l'opció perfecta com a IDE d'aprenentatge. Alhora d'oferir una abundant i exhaustiva documentació.

Programari Code: Blocks per a C Programming

Tot i el seu estupend rendiment, no és gaire coneguda a la comunitat té sobre l'IDE Code: Blocks, al qual se li atribueix una escassa compatibilitat amb altres llenguatges de programes per programar. No obstant això, aquest editor de codi és ideal no passar per alt algun dels seus atributs de C Programming, que en ambients com Eclipse queden tal com eclipsades. Aporta a lusuari un conjunt davantatges que tot programador ha de saber:

És compatibilitat amb Windows, macOS i Linux.
Posseeix una alta capacitat de configuració, i escasses limitacions en estendre el programari bàsic amb connectors.
Disposa de característiques d'exploració de la base que permet a l'usuari observar l'OOP.
Hi ha una interfície gràfica d'usuari completa, intuïtiva i ben organitzada.

Hi ha poques ocasions on fer servir Code:Blocks segurament no sigui la millor alternativa. Tanmateix, els casos següents poden justificar plenament l'ús d'altres IDE:

Eclipsi: és ideal per refactoritzar grans volums de codi.
Codi de Visual Studio: indicada per a aplicacions dirigides exclusivament a Windows. Es tracta dun programari desenvolupat per Microsoft, per tant, està optimitzat per al SO daquesta casa tot i suportar a altres.
CodeLite: pot afavorir laprenentatge, equips amb poca potència i desenvolupament de ginys.

Programari Atom per a Python

Una eina plena en prestacions, és l'IDE Python, de fet fins al punt que es pogués confondre amb un editor de text quan es fa servir. El seu manteniment és a càrrec de GitHub, un segell que garanteix la seva qualitat de programari; quant als seus avantatges de principals destaquen:

La seva altíssima flexibilitat i quantiós repertori de plug-ins.
El seu exclusiu i rigorós gestor de llibreries, incloent plans com Teletype per a col·laboració remota.
Té integració nativa amb Git i GitHub.
Ofereix una bona compatibilitat multi plataforma a causa de l'ús de l'ambient de treball Electron.
La seva interfície diàfana i intuïtiva.

Generalment, Atom es presenta com una opció indicada sense importar les característiques del codi de lusuari. No obstant això, altres editors de codi poden presentar millores en el seu exercici, associades a determinades tasques. A continuació, es presenten les opcions a Atom i les zones d'excel·lència:

OCIÓS: és responsable d'augmentar la seva simplicitat en el seu aprenentatge alhora de consumir pocs recursos.
Codi de Visual Studio: tal com s'ha referit, aquest IDE és ideal per desenvolupar programari destinat exclusivament a Windows.
Eric: és un magnífic gestor de projectes, cosa que ho fa una excel·lent opció en treballar amb importants volums de codi. Així com bona integració amb Ruby.

Programari Visual Studio per a C++

Hi ha consens des de la perspectiva tècnic sobre que Dev-C++ és el millor IDE disponible per treballar amb C++. Infortunadament, leditor de codi posseeix 2 factors en contra severes: està disponible només per a Windows i no ha tingut cap actualització en alguns anys. Avui dia es desenvolupa una versió Linux, encara que sense data de la seva disponibilitat. Amb això s'acomiadarà als coneguts DevPacks de Dev-C++, igual que hola a Visual Studio.

De manera que Visual Studio és actualment l'eina ideal per treballar de manera senzilla amb C++. La seva instal·lació no genera dubtes, i la seva descàrrega és gratuïta si s'opta per la versió Express (capada). És un programari optimitzat en Windows, encara que es pot fer servir en macOS i Linux sense contratemps aparent. Els seus principals avantatges tècnics són:

Ofereix un comprovador de sintaxi original anomenat Command Line Interface, a més de l'autocompletat Intelligent Code.
La seva GUI personalitzada facilita col·locar nou codi a Git, així com commit per publicar.
Té una API robusta amb múltiples eines de depuració.
És indicat per a tot tipus d'objectius, des de snippets fins a refactoritzacions.

cal destacar de Visual Basic, que no ostenta competidor actualment; l'únic ambient on pogués trobar-se un IDE de menor entitat és desenvolupar SO aliens a Microsoft, nínxols en què pot existir programari amb poca referència, i altament optimitzat que pogués investigar-se.

Visual Studio per a Visual Basic.NET

Per la seva banda, Visual Studio repeteix com a millor IDE, igualment en el supòsit que es faci servir VB.NET. En aquest cas, allò indicat anteriorment, s'ajusta perfectament als atributs de l'editor de codi també en aquest cas. S'afegeix però, que #develop o SharpDevelop, representa una alternativa excel·lent que a més, és gratis. A continuació, s'indiquen les vostres bentaixes i contres en comparar-ho amb Visual Basic.NET:

Avantatges

Ofereix molta rapidesa a la feina fins i tot, amb projectes de grans dimensions.
El vostre sistema de plug-ins a través d'AddIn és acceptable, en atenció a la seva quantitat de plantilles.
Té una estabilitat formidable.

Desavantatges

El seu sistema de refactorització és pobre en relació a la utilitat que proveeix Jetbrains Resharper de VB.NET.
Té escàs suport per a ASP.NET.

Els seus IDE proveeixen un fantàstic ambient de treball en els esforços inicials de programació. Segons com es vagi adquirint experiència, lògicament hi haurà una transició dels IDE a esquemes d'edició, recopilació, interpretació, enllaçat i depurat personalitzats, fet que pot consumir molt de temps fins que el conjunt es fa funcionar coordinadament.

Els 6 programari de programació

En tot programa per programar, coexisteixen diversos factors de programació, està composta específicament amb 6 elements a saber, i que sens dubte són els responsables de moltes de les utilitats que s'aconsegueixen amb els diferents equips i dispositius d'ús quotidià. Aquests components són els següents:

Editors de text.
Compiladors.
Intèrprets.
Enllaçadors.
Depuradors.
Entorns de desenvolupament integrat (IDE).

Editor de text

L'editor de text obeeix a un programa informàtic ideat per crear i canviar fitxers de text sense format. S'usa en qualsevol programa per programar, en virtut que no tenen un format en particular i es poden guardar amb un d'especific (C .PHP, HTML o altres similars).

Actualment, certs editors de text es dissenyen per atendre alguns llenguatges de programació, amb ombrejats en etiquetes o paraules reservades. En desar aquests fitxers, es fa amb l'extensió desitjada i es carreguen per a la seva execució. Una mostra són Notepad++, Sublim Text, Vim, Atom, UltraEdit.

compiladors

Pel que fa als compiladors, es tracta d'una mena de traductors, responsables de donar forma a tot el programa per programar escrit en un idioma de programació a un altre. En general, el canvia a un llenguatge més objectiu de codi de màquina, perquè aquesta executi o processi les indicacions del programa.

En general, aquest compilador és qui indica si un programa està bé, avisant possibles errors que posi al codi font. Es constitueix per fases agrupades en 2 tasques: anàlisi del programa font o codi font i síntesi del programa.

Intèrprets

Aquest element és un programa per programar a l'àrea d'informàtica, l'objectiu del qual és analitzar i executar altres programes. Distint del compilador, l'intèrpret només tradueix el codi segons calgui, instrucció per instrucció, i tampoc guarda cap resultat de la traducció. Cal subratllar que cal confondre el compilador que l'intèrpret, ja que són molt diferents. Com a exemples daquesta eina es poden referir.

Motor Zend.
CPython.
Ressonància magnètica Rubí.
YARV.
a:Basic.
NOTA:

Enllaçadors

Els enllaçadors per la seva banda, es tracten de programes informàtics ideats per prendre els elements llançats en el primer procés compilatiu, prendre aquesta informació necessària, eliminar recursos escombraries, i vincular el codi objecte amb la seva dada respectiva, creant així una etiqueta executable del programa per programar.

depuradores

En aquest cas, també són programes informàtics encarregats de fer les proves i eliminar errors d'altres programes. La seva importància és suprema, ja que sense aquests resultats els resultats esperats poguessin impactar l'ambient on s'estigui desenvolupant.

Alhora, és contraproduent, ja que els netejadors es poden utilitzar per craquejar el programari, és a dir, evadir la protecció anti còpia de certs programaris. Mostres d'aquests components es poden anomenar els següents:

Visual DuxDebugger.
GNU Debbuger.
SoftICE.
OllyDbg.
Cheat Engine.

Entorns de desenvolupament integrat (IDE)

En aquest sentit, aquests entorns s'encarreguen d'integrar tots els elements referits anteriorment, per tal que el programador no es vegi obligat a executar diverses ordres. Genera un ambient interactiu, ja que disposa només d'una interfície gràfica d'usuari avançada. Alguns exemples d'IDE coneguts són:

Eclipsi.
NetBeans.
Intel·liJ Idea.
Junta.
Clarion.
JBuilder de Borland entre d'altres.

Ja t'has decidit pel teu?

Ja per anar tancant el tema sobre el millor programa per programar, s'ha pogut observar al llarg d'aquesta post, que la programació a grans trets és un assumpte d'estudiar i practicar per dominar i aprendre'n la terminologia, ja que pot sonar molt tècnic per als qui no estan gaire familiaritzats amb la seva terminologia.

Amb aquesta finalitat es va abordar succintament de què es tracta, doncs és una àrea molt ampli, que al seu torn abasta molts temes, sent la raó del perquè el nostre enfocament va ser en el programari per programar.

Com es va poder evidenciar, la gran majoria de programari o programa per programar es relacionen amb IDE, és a dir, són programaris que ja ho tenen tot integrat amb l'objectiu de facilitar el procés de programació. Això no obstant, el més prudent és tenir algun coneixement bàsic sobre aquest tema.

En tot cas, el programari o programa per programar és una eina que pot ajudar qualsevol persona interessada a dissenyar i desenvolupar el seu propi lloc web de forma més personalitzada. Ja vas començar a programar?

Si et va semblar útil aquest fantàstic tema sobre el programa per programar, potser t'interessen els continguts dels enllaços següents: